El Ayuntamiento comprueba en Valencia cómo progresa la restauración del Cristo crucificado de la Parroquia de Nuestra Señora de Belén

 

• La pieza, datada del siglo XVII y única en toda la Comunidad Valenciana, posee la singularidad de que tiene uñas de origen humano que pertenecieron a alguien que vivió en el siglo XV en Nueva España, actual zona del sur de México

   

• Los trabajos de restauración del Cristo afrontan su recta final desde que fue enviado en abril de 2022 al Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i)

 

Crevillent (18/01/2024).- La alcaldesa Lourdes Aznar Miralles, junto con el vicepresidente y conseller de Cultura, Vicente Barrera Simó, visitó ayer miércoles las instalaciones en Valencia del Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), conocido como Ivacor, para contemplar el progreso de la restauración del Cristo crucificado, datado del siglo XVII, propiedad de la Parroquia Nuestra Señora de Belén. En esta visita también estuvieron presentes la concejala de Cultura, Mónica San Emeterio Gil, el concejal de Patrimonio, Antonio Candel Rives, la primera teniente de alcalde, María Gema Escolano Berná, y el edil de Presidencia, Pedro García Magro, así como por parte de la parroquia acudieron el párroco don Joaquín Carlos Carlos, José Antonio Maciá y Jerónimo Torregrosa.

El vicepresidente y conseller de Cultura, Vicente Barrera, manifestó que “se trata de una pieza única de una gran relevancia singular ya que está realizada con caña de maíz y es la única imagen conocida de estas características en toda la Comunidad Valenciana”. El conseller añadió que “la escultura, propiedad de la Parroquia de Nuestra Señora de Belén, es de origen novohispano de principios del siglo XVII y procede de Nueva España, actual zona del sur de México (Michoacán y la Ciudad de México)”. Barrera comentó que tiene también la singularidad de que cuenta en las extremidades con unas uñas de origen humano que pertenecieron a alguien que vivió entre 1436-1473, según las pruebas de Carbono 14 y, por tanto, a una persona anterior a la llegada de Colón a América en 1492.

Según explicaron las técnicas, se sabe que las uñas debieron pertenecer a una persona vegetariana o que, al menos, basaba la mayoría de su dieta en alimentos de tipo vegetal, según los análisis de Carbono 13, que permiten acotar estos aspectos.

Así, la alcaldesa Lourdes Aznar reiteró que “es una pieza impresionante del siglo XVII que enriquecerá nuestro patrimonio” y detalló que “las propias técnicas analizaron uña humana para comprobar que también lo eran las que tenía el Cristo”, al tiempo que agradeció a todo el personal del IVCR+i (Ivacor) el trabajo que están realizando”.

El párroco Joaquín Carlos Carlos afirmó que “el Cristo estaba bastante deteriorado y olvidado y se está poniendo en valor a través de esta restauración”. Asimismo, también apuntó que “esperamos que pronto esté en nuestra parroquia y todos los crevillentinos lo puedan contemplar en su medio natural”, recordando que, según trasladan las técnicas, se encuentra en su recta final desde que fue enviado en abril de 2022 para iniciar su tratamiento y con el objetivo de que se pueda finalizar su restauración de cara a este verano.

 

Sobre el IVCR+i

Cabe recordar que el IVCR+i es una entidad de derecho público adscrita a la Vicepresidencia Primera para desempeñar las labores de conservación y restauración en torno a los bienes muebles e inmuebles de valor histórico, artístico, arquitectónico, arqueológico, paleontológico, etnológico, documental, bibliográfico, científico, técnico, o de cualquier otra naturaleza cultural, existentes en el territorio de la Comunitat Valenciana.

El trabajo de preservación del patrimonio se extiende también a bienes que se encuentren fuera de la Comunitat cuando estos sean especialmente representativos de la historia de la cultura valenciana, tal como recoge la Ley 4/1998, de 11 de junio, del patrimonio cultural valenciano.

El IVCR+i aborda sus tareas desde una perspectiva multidisciplinar y cuenta para ello con un equipo profesional formado por restauradores, historiadores del arte, químicos y físicos.

 

L’Ajuntament comprova a València com progressa la restauració del Crist crucificat de la Parròquia de Nostra Senyora de Betlem

 

• La peça, datada del segle XVII i única en tota la Comunitat Valenciana, posseïx la singularitat que té ungles d’origen humà que van pertànyer a algú que va viure en el segle XV en Nova Espanya, actual zona del sud de Mèxic

 

• Els treballs de restauració del Crist afronten la seua recta final des que va ser enviat l’abril de 2022 a l’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i)

 

Crevillent (18/01/2024).- L'alcaldessa Lourdes Aznar Miralles, juntament amb el vicepresident i conseller de Cultura, Vicente Barrera Simó, va visitar ahir dimecres les instal·lacions a València del Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i), conegut com Ivacor, per a contemplar el progrés de la restauració del Crist crucificat, datat del segle XVII, propietat de la Parròquia Nostra Senyora de Betlem. En aquesta visita també van ser presents la regidora de Cultura, Mónica San Emeterio Gil, el regidor de Patrimoni, Antonio Candel Rives, la primera tinenta d'alcalde, María Gema Escolano Berná, i l'edil de Presidència, Pedro García Magro, així com per part de la parròquia van acudir el sacerdot don Joaquín Carlos Carlos, José Antonio Maciá i Jerónimo Torregrosa.

El vicepresident i conseller de Cultura, Vicente Barrera, va manifestar que “es tracta d'una peça única d'una gran rellevància singular ja que està realitzada amb canya de dacsa i és l'única imatge coneguda d'aquestes característiques en tota la Comunitat Valenciana”. El conseller va afegir que “l'escultura, propietat de la Parròquia de Nostra Senyora de Betlem, és d'origen novohispà de principis del segle XVII i procedix de Nova Espanya, actual zona del sud de Mèxic (Michoacán i la Ciutat de Mèxic)”. Barrera va comentar que té també la singularitat que compte en les extremitats amb unes ungles d'origen humà que van pertànyer a algú que va viure entre 1436-1473, segons les proves de Carboni 14 i, per tant, a una persona anterior a l'arribada de Colón a Amèrica en 1492.

Segons van explicar les tècniques, se sap que les ungles degueren pertànyer a una persona vegetariana o que, almenys, basava la majoria de la seua dieta en aliments de tipus vegetal, segons les anàlisis de Carboni 13, que permeten delimitar estos aspectes.

Així, l'alcaldessa Lourdes Aznar va reiterar que “és una peça impressionant del segle XVII que enriquirà el nostre patrimoni” i va detallar que “les pròpies tècniques van analitzar ungla humana per a comprovar que també ho eren les que tenia el Crist”, al mateix temps que va agrair a tot el personal de l’IVCR+i (Ivacor) el treball que estan realitzant”.

El sacerdot Joaquín Carlos Carlos va afirmar que “el Crist estava bastant deteriorat i oblidat i s'està posant en valor a través d'aquesta restauració”. Així mateix, també va apuntar que “esperem que prompte estiga en la nostra parròquia i tots els crevillentins el puguen contemplar en el seu medi natural”, recordant que, segons traslladen les tècniques, es troba en la seua recta final des que va ser enviat a l'abril de 2022 per a iniciar el seu tractament i amb l'objectiu que es puga finalitzar la seua restauració de cara a este estiu.

 

Sobre l’IVCR+i

Cal recordar que l’IVCR+i és una entitat de dret públic adscrita a la Vicepresidència Primera per a exercir les labors de conservació i restauració entorn dels béns mobles i immobles de valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic, tècnic, o de qualsevol altra naturalesa cultural, existents en el territori de la Comunitat Valenciana.

El treball de preservació del patrimoni s'estén també a béns que es troben fora de la Comunitat quan estos siguen especialment representatius de la història de la cultura valenciana, tal com recull la Llei 4/1998, d'11 de juny, del patrimoni cultural valencià.

L’IVCR+i aborda les seues tasques des d'una perspectiva multidisciplinària i compte per a això amb un equip professional format per restauradors, historiadors de l'art, químics i físics.