Ir al contenido

Actualidad

El Archivo Municipal “Clara Campoamor” recuerda el 140ª aniversario de la anexión de San Felipe Neri a Crevillent

El Archivo Municipal “Clara Campoamor” recuerda el 140ª aniversario de la anexión de San Felipe Neri a Crevillent

 

  • La actual pedanía de San Felipe Neri tiene una superficie de 16 kilómetros cuadrados y está situada a seis kilómetros de Crevillent, lindando con Catral y el Parque Natural de “El Hondo”

 

  • La pedanía fue fundada en 1732 por el primer rey Borbón, Felipe V, por mediación del cardenal Belluga , otorgándole término municipal, ayuntamiento y feligresía a una población que apenas sobrepasaba el centenar de habitantes

 

Crevillent (26/01/2024).- El Archivo Municipal “Clara Campoamor” recuerda, a través del número 91 del “Documento del Mes”, que ya se han cumplido 140 años desde que el Ayuntamiento de Crevillent acordó la anexión del pueblo de San Felipe Neri el 25 de enero de 1884, sin perder el título de Villa Real que ostenta.

La actual pedanía de San Felipe Neri tiene una superficie de 16 Km2 y está situada a seis kilómetros de Crevillent, lindando con Catral y el Parque Natural de El Hondo. El origen de la pedanía se remonta a 1732, cuando fue fundada por el primer rey Borbón, Felipe V, por mediación del cardenal Luís Antonio de Belluga y Moncada, conocido como cardenal Belluga, al que otorgó término municipal, ayuntamiento, feligresía y otros privilegios que no prescriben, con una población que apenas sobrepasaba el centenar de habitantes.

En el siglo XIX, las malas condiciones meteorológicas de continua sequía provocaron malas cosechas y hambrunas, y la situación socioeconómica era bastante grave, contexto en el cual se produjo la anexión a Crevillent, motivo por el que desapareció su ayuntamiento, aunque conservó su escudo y bandera.

El proceso de anexión fue iniciado en enero de 1882 por parte del gobernador civil, quien ordenó la colocación de bandos en los lugares de costumbre durante quince días, para su conocimiento por todos los vecinos y la interposición de reclamaciones al respecto, si bien no hubo ninguna, como así certificó el secretario del Ayuntamiento, Esteban Capdepón.

No obstante, en diciembre de 1883, los vecinos de San Felipe, Pedro Alonso García y Antonio Sánchez Secilia, presentaron sendos recursos de alzada contra esta decisión, los cuales fueron desestimados porque “la resolución adoptada ha sido completamente legal y ha satisfecho las aspiraciones del vecindario de San Felipe Neri, lo demuestra que sólo tres (sic) de sus vecinos son los que acuden en reclamación de la misma.”

Finalmente, el pleno del Ayuntamiento de Crevillent, presidido por Francisco Gallardo Lledó, el 25 de enero de 1884, ratificó esta decisión, acta que incluye que la corporación municipal debía hacerse cargo de “cuantos documentos y efectos existan en aquel archivo, previo el oportuno inventario y la correspondiente liquidación de los créditos”, cosa que, según trasladan desde el Archivo Municipal “Clara Campoamor”, no se cumplió y toda la documentación desapareció en manos particulares.

Esta pedanía cuenta en la actualidad con algo más de 400 habitantes y entre sus monumentos destaca su iglesia parroquial que es obra de Miguel Francia García, el mismo arquitecto que proyectó la iglesia de Nuestra Señora de Belén.

El Archivo Municipal, en conmemoración de este aniversario, tiene prevista la publicación de uno de sus folletos de la serie Edificios Históricos de Crevillent dedicado a esta pedanía que está unida a Crevillent desde hace 140 años.

 

L’Arxiu Municipal «Clara Campoamor» recorda el 140a aniversari de l’annexió de San Felipe Neri a Crevillent

 

L’actual pedania de San Felipe Neri té una superfície de 16 quilòmetres quadrats i està situada a sis quilòmetres de Crevillent, confrontant amb Catral i el Parc Natural de «El Fondo»

 

L’actual pedania va ser fundada en 1732 pel primer rei Borbó, Felipe V, per mediació del cardenal Belluga, atorgant-li terme municipal, ajuntament i feligresia a una població que a penes sobrepassava el centenar d’habitants

 

Crevillent (26/01/2024).- L'Arxiu Municipal “Clara Campoamor” recorda, a través del número 91 del “Document del Mes”, que ja s'han complit 140 anys des que l'Ajuntament de Crevillent va acordar l'annexió del poble de Sant Felip Neri el 25 de gener de 1884, sense perdre el títol de Vila Real que ostenta.

L'actual pedania de San Felipe Neri té una superfície de 16 Km² i està situada a sis quilòmetres de Crevillent, confrontant amb Catral i el Parc Natural del Fondo. L'origen de la pedania es remunta a 1732, quan va ser fundada pel primer rei Borbó, Felipe V, per mediació del cardenal Luis Antonio de Belluga i Moncada, conegut com a cardenal Belluga, al qual va atorgar terme municipal, ajuntament, feligresia i altres privilegis que no prescriuen, amb una població que a penes sobrepassava el centenar d'habitants.

En el segle XIX, les males condicions meteorològiques de contínua sequera van provocar males collites i fams, i la situació socioeconòmica era bastant greu, context en el qual es va produir l'annexió a Crevillent, motiu pel qual va desaparéixer el seu ajuntament, encara que va conservar el seu escut i bandera.

El procés d'annexió va ser iniciat al gener de 1882 per part del governador civil, qui va ordenar la col·locació de bàndols en els llocs de costum durant quinze dies, perquè en prengueu coneixement per tots els veïns i la interposició de reclamacions sobre aquest tema, si bé no va haver-hi cap, com així va certificar el secretari de l'Ajuntament, Esteban Capdepón.

No obstant això, al desembre de 1883, els veïns de San Felipe, Pedro Alonso García i Antonio Sánchez Secilia, van presentar sengles recursos d'alçada contra esta decisió, els quals van ser desestimats perquè “la resolució adoptada ha sigut completament legal i ha satisfet les aspiracions del veïnat de San Felipe Neri, el demostra que només tres (sic) dels seus veïns són els que acudixen en reclamació d'esta.”

Finalment, el ple de l'Ajuntament de Crevillent, presidit per Francisco Gallardo Lledó, el 25 de gener de 1884, va ratificar esta decisió, acta que inclou que la corporació municipal havia de fer-se càrrec de “quants documents i efectes existisquen en aquell arxiu, previ l'oportú inventari i la corresponent liquidació dels crèdits”, cosa que, segons traslladen des de l'Arxiu Municipal “Clara Campoamor”, no es va complir i tota la documentació va desaparéixer en mans particulars.

Esta pedania compta en l'actualitat amb una mica més de 400 habitants i entre els seus monuments destaca la seua església parroquial que és obra de Miguel França García, el mateix arquitecte que va projectar l'església de La nostra Senyora de Betlem.

L'Arxiu Municipal, en commemoració d'este aniversari, té prevista la publicació d'un dels seus fullets de la sèrie Edificis Històrics de Crevillent dedicat a esta pedania que està unida a Crevillent des de fa 140 anys.