Ir al contenido

Actualidad

Veu la llum el nou volum de la revista “Crevillent, l'etnografia d'un poble”

Veu la llum el nou volum de la revista “Crevillent, l'etnografia d'un poble”

  • Ahir es va presentar a la Casa de Cultura la cinquena publicació d'aquesta revista que compta amb la participació de nombrosos experts i inclou investigacions centrades en l'antropologia l'etnografia i la història

Crevillent (25/05/2021).- Ahir dilluns es va dur a terme a la Casa de Cultura la presentació del cinqué volum de la revista d'investigació “Crevillent, l'etnografia d'un poble. Quaderns d'antropologia, etnografia i història”, una revista d'investigació científica emmarcada en l'àmbit de les Ciències Socials i Humanitats.

Editada per la Regidoria de Cultura sota la direcció de la tècnica de Cultura Ana Satorre, compta amb una ajuda per part de la Diputació d'Alacant. En aquesta ocasió es tracta d'un volum que correspon a 2019 i 2020, ja que l'any passat no es va poder presentar a causa de la pandèmia, sent la publicació més voluminosa de les cinc existents.

En aquest volum tenim el privilegi de comptar amb grans experts en les seues àrees de coneixement i en ell podem gaudir de grans aportacions gràcies a les seues investigacions. La revista obri amb un article de José Luis Menéndez Fueyo, arqueòleg medievalista i tècnic del Museu Arqueològic d'Alacant (MARQ), on recull dades noves de la construcció de la Torre del Pinet, una defensa costanera que tots i totes coneixem i que ens emmarca cronològica i estratègicament.

Daniel Belmonte, Ana Satorre, Javier Molina i Inmaculada Garrigós aborden un grafit inèdit sobre terra sigillata trobat en la Serra de Crevillent, es tracta del primer testimoniatge epigràfic d'aquest tipus que es dona a conéixer en el nostre terme municipal. Per part seua, Manuel Carreres aborda el desenvolupament de les xarxes de comunicació de Crevillent, relacionades amb els elements històrics que es conserven. Es tracta de la segona part de l'article publicat en la revista anterior i que portava per títol “Una mirada cap al patrimoni industrial de Crevillent”.

Jordi Blázquez ens acosta la figura de Don Alarico López Teruel, director de les Escoles Noves de Crevillent, de forma constatada, a través de documentació d'un gran interés, donant-nos a conéixer episodis molt curiosos com la seua col·laboració amb els Amics Quàquers, que va permetre que hi haguera a Crevillent colònies de xiquets refugiats durant la Guerra Civil. Francisco Belmonte, Mª Luisa Gil i Rodrigo Martín ens relaten la “infància marginada” dels segles XVI i XVII a Crevillent, un estudi molt interessant que ens permet acostar-nos a com va ser la societat i l'economia del moment.

Vicent-Josep Pérez i Navarro recull els testimoniatges sobre els pastors transhumants castellans i aragonesos amb bestiars d'ovelles en la Serra de Crevillent, que fins a la dècada de 1960 passaven l'hivern en el nostre territori. Mentre que Rosa Mª Román aborda de manera descriptiva una escultura lleugera de pasta de canya, es tracta d'un Crist dels segles XVI-XVII, possiblement provinent d'Amèrica del Sud.

Javier Pallás i Julio Trelis realitzen un estudi sobre el material sonor existent a l'Ajuntament de Crevillent, que corrobora la rellevància que va tindre Telmo Vela en el panorama violinista de principis del segle XX. I finalment, Ana Satorre ens dona a conéixer un conjunt de fotografies del primer quart del segle XX realitzades pel fotògraf Thomas i encarregades pel crevillentí Cayetano Mas Quesada.

 

Ve la luz el nuevo volumen de la revista “Crevillent, la etnografía de un pueblo”

  • Ayer se presentó en la Casa de Cultura la quinta publicación de esta revista que cuenta con la participación de numerosos expertos e incluye investigaciones centradas en la antropología la etnografía y la historia

Crevillent (25/05/2021).- Ayer lunes se llevó a cabo en la Casa de Cultura la presentación del quinto volumen de la revista de investigación “Crevillent, la etnografía de un pueblo. Cuadernos de antropología, etnografía e historia”, una revista de investigación científica enmarcada en el ámbito de las Ciencias Sociales y Humanidades.

Editada por la Concejalía de Cultura bajo la dirección de la técnica de Cultura Ana Satorre, cuenta con una ayuda por parte de la Diputación de Alicante. En este ocasión se trata de un volumen que corresponde a 2019 y 2020, puesto que el año pasado no se pudo presentar a causa de la pandemia, siendo la publicación más voluminosa de las cinco existentes.

En este volumen tenemos el privilegio de contar con grandes expertos en sus áreas de conocimiento y en él podemos disfrutar de grandes aportaciones gracias a sus investigaciones. La revista abre con un artículo de José Luis Menéndez Fueyo, arqueólogo medievalista y técnico del Museo Arqueológico de Alicante (MARQ), donde recoge datos novedosos de la construcción de la Torre del Pinet, una defensa costera que todos y todas conocemos y que nos enmarca cronológica y estratégicamente.

Daniel Belmonte, Ana Satorre, Javier Molina e Inmaculada Garrigós abordan un grafito inédito sobre terra sigillata encontrado en la Sierra de Crevillent, se trata del primer testimonio epigráfico de este tipo que se da a conocer en nuestro término municipal. Por su parte, Manuel Carreres aborda el desarrollo de las redes de comunicación de Crevillent, relacionadas con los elementos históricos que se conservan. Se trata de la segunda parte del artículo publicado en la revista anterior y que llevaba por título “Una mirada cap al patrimoni industrial de Crevillent”.

Jordi Blázquez nos acerca la figura de Don Alarico López Teruel, director de las Escuelas Nuevas de Crevillent, de forma constatada, a través de documentación de un gran interés, dándonos a conocer episodios muy curiosos como su colaboración con los Amigos Cuáqueros, que permitió que hubiese en Crevillent colonias de niños refugiados durante la Guerra Civil. Francisco Belmonte, Mª Luisa Gil y Rodrigo Martín nos relatan la “infancia marginada” de los siglos XVI y XVII en Crevillent, un estudio muy interesante que nos permite acercarnos a cómo fue la sociedad y la economía del momento.

Vicent-Josep Pérez i Navarro recoge los testimonios sobre los pastores trashumantes castellanos y aragoneses con ganados de ovejas en la Sierra de Crevillent, que hasta la década de 1960 pasaban el invierno en nuestro territorio. Mientras que Rosa Mª Román aborda de forma descriptiva una escultura ligera de pasta de caña, se trata de un Cristo de los siglos XVI-XVII, posiblemente proveniente de América del Sur.

Javier Pallás y Julio Trelis realizan un estudio sobre el material sonoro existente en el Ayuntamiento de Crevillent, que corrobora la relevancia que tuvo Telmo Vela en el panorama violinista de principios del siglo XX. Y por último, Ana Satorre nos da a conocer un conjunto de fotografías del primer cuarto del siglo XX realizadas por el fotógrafo Thomas y encargadas por el crevillentino Cayetano Mas Quesada.