Ir al contenido

Actualidad

L'Arxiu Municipal dedica el document del mes de novembre a la implantació del servei militar obligatori a Espanya

L'Arxiu Municipal dedica el document del mes de novembre a la implantació del servei militar obligatori a Espanya

  • En les revisions i certificats mèdics conservats en l'Arxiu Municipal es poden observar les diverses causes per les quals un soldat era declarat inútil per al servei militar com ara ser fill únic o de viuda pobra

Crevillent (10/11/2022).- El servei militar obligatori naix amb la monarquia borbònica, concretament amb la Real Ordenança de 1770, i es va mantindre fins a la seua abolició mitjançant Reial decret 247/2001, l'últim reemplaçament del qual va ser el de l'any 2000.

El reclutament és el conjunt d'operacions prèvies al servei militar conduent a l'organització i distribució del contingent anual. Era l'Ajuntament el que realitzava les operacions d'allistament, classificació i revisió dels mossos, donant lloc a la documentació de Cinquenes i Milícies (que constitueix una sèrie tancada), de gran importància per a la història local, i el primer expedient general és de l'any 1838 i és, al seu torn, el document més antic del fons municipal.

La revisió dels mossos es realitzava en el “repeso”, en l'antiga parròquia (hui el Mercat d’Abastiments), a càrrec del metge i cirurgià designats per l'Ajuntament, que en aquells dies eren funcionaris municipals.

En les revisions i certificats mèdics conservats en l'Arxiu Municipal podem veure les diverses causes per les quals un soldat era declarat inútil per al servei militar, i el més habitual ser fill únic (de pare pobre sexagenari o impedit) o viuda pobra i que, per tant, sustentaven la unitat familiar amb el seu treball.

En estudiar la documentació, trobem esmentada en alguns casos l'activitat econòmica més important de Crevillent en aquells dies, principis del segle XX, com era el treball de l'espart i la seua venda fora de la població, com Bautista Mas Tomás que, “no es presenta per trobar-se a València treballant en el seu ofici d’estorer”.

El mosso podia ser declarat no apte per al servei per malaltia o deficiència física, per exemple, ser curt de talla, mut o sord, causes oculars, hèrnies, trastorn de l'aparell circulatori, estar malalt del pit, tindre fatigues o ser tartamut, com el cas de Joaquín Ferrández Candela, nascut el 16 d'octubre de 1882, fill de Cayetano i Lucía, resident al carrer Major, 3, “de vint anys edat, solter, jornaler, no sap llegir ni escriure, i mesurava un metre sis-cents quatre mil·límetres. […] Passat al reconeixement dels facultatius, va resultar inútil per al servei de les armes per ser tartamut permanent.”

A través de la documentació de Cinquenes i Milícies podem conéixer moltes dades sobre la demografia i la fisonomia dels nostres avantpassats crevillentins: altura, color d'ulls i pèl, així com qualsevol altra informació física cridanera i les malalties més habituals del moment, una de les seccions més consultades pels investigadors.

Així, una de les primeres sèries digitalitzades per l'Arxiu Municipal van ser aquests expedients generals de cinquenes (1838-1913), que es troben a la disposició del públic en el web municipal.

Per a saber-ne més:

  • CANDELA OLIVER, B. (2011), “Los quintos en Crevillent en el siglo XIX”, Revista de Moros i Cristians, pp. 200-203.


El Archivo Municipal dedica el documento del mes de noviembre a la implantación del servicio militar obligatorio en España

  • En las revisiones y certificados médicos conservados en el Archivo Municipal se pueden observar las diversas causas por las que un soldado era declarado inútil para el servicio militar como ser hijo único o de viuda pobre

Crevillent (10/11/2022).- El servicio militar obligatorio nace con la monarquía borbónica, concretamente con la Real Ordenanza de 1770, y se mantuvo hasta su abolición mediante Real Decreto 247/2001, siendo el último reemplazo el del año 2000.

El reclutamiento es el conjunto de operaciones previas al servicio militar conducente a la organización y distribución del contingente anual. Era el Ayuntamiento el que realizaba las operaciones de alistamiento, clasificación y revisión de los mozos, dando lugar a la documentación de Quintas y Milicias (que constituye una serie cerrada), de gran importancia para la historia local, siendo el primer expediente general del año 1838, a su vez, el documento más antiguo del fondo municipal.

La revisión de los mozos se realizaba en el “repeso”, en la antigua parroquia (luego Mercado de Abastos), a cargo del médico y cirujano designados por el Ayuntamiento, que por entonces eran funcionarios municipales.

En las revisiones y certificados médicos conservados en el Archivo Municipal podemos ver las diversas causas por las que un soldado era declaro inútil para el servicio militar, siendo lo más habitual ser hijo único (de padre pobre sexagenario o impedido) o viuda pobre y que por tanto, sustentaban a la unidad familiar con su trabajo.

Al estudiar la documentación, encontramos mencionada en algunos casos la actividad económica más importante de Crevillent por entonces, principios del siglo XX, como era el trabajo del esparto y su venta fuera de la población, como Bautista Mas Tomás que, “no se presenta por hallarse en Valencia trabajando en su oficio de esterero”.

El mozo podía ser declarado no apto para el servicio por enfermedad o deficiencia física, por ejemplo, ser corto de talla, mudo o sordo, causas oculares, hernias, transtorno del aparato circulatorio, estar enfermo del pecho, tener fatigas o ser tartamudo, como el caso de Joaquín Ferrández Candela, nacido el 16 de octubre de 1882, hijo de Cayetano y Lucía, residente en la calle Mayor, 3, “de veinte años edad, soltero, jornalero, no sabe leer ni escribir, y tallado resultó con la de un metro seiscientos cuatro milímetros. […] Pasado al reconocimiento de los facultativos, resultó inútil para el servicio de las armas por ser tartamudo permanente.”

A través de la documentación de Quintas y Milicias podemos conocer muchos datos sobre la demografía y la fisonomía de nuestros antepasados crevillentinos: altura, color de ojos y pelo, así como cualquier otra información física llamativa y las enfermedades más habituales del momento, siendo una de las secciones más consultadas por los investigadores.

Así, una de las primeras series digitalizadas por el Archivo Municipal fueron estos expedientes generales de quintas (1838-1913), que se encuentran a disposición del público en la web municipal.

Para saber más:

  • CANDELA OLIVER, B. (2011), “Los quintos en Crevillent en el siglo XIX”, Revista de Moros y Cristianos, pp. 200-203.